dijous, 16 d’octubre del 2014

dijous, 9 de gener del 2014


Matilda

I'd like to recommend a book which I read on 1rst ESO, called Matilda.

The book is a Comedy and the setting is England during the Second World War. The main character is Matilda. Matilda is a young girld she is 11 years old.

The thing I liked most about the book was Matilda's teacher, she is really strong. Some of the scenes are memorable because they're really comedy, but the style and plot are very simple.

All in all, I really liked the novel, and the ending are very happy, I wouldn't change it.
The book is very easy to read I recomand it.

dimecres, 8 de gener del 2014

Desfer les maletes per sempre.



Un país guerres, sense assassinats i amb llibertat t'ho imagines?

En un país com aquest voldria desfer les maletes. On visc jo ara, ja em va bé tinc llibertat, un aire pur, llocs de treball, és un lloc tranquil.

Fa 4 o 5 anys vaig emigrar cap a Banyoles per, diversos problemes no hi ha treball, falta de diners, no és un lloc tranquil... Peró per mi el meu país podia tenir tants problemes com vulgués peró mai el deixaré d'estimar perquè és el lloc on vaig nèixere, el lloc on vaig créixer fins a uns determinats anys. Si fós per mi ara mateix tornaria cap a Romania, però sense diners és pot viure ?
Si va bé jo voldria treballar aquí, però mai deixaré de visitar el meu país, ni mai oblidaré la meva llengua.

Quan vaig venir aquí em van sorprendre algunes coses : vaig veure molts cotxes, també vaig veure els pisos tan alts i hi havia per tot arreu, quan vaig arribar al pís on vivia el meu pare, quan vaig veure que teníem un pís tan gran em pensava que érem rics, peró des de aquell moment que vaig arribar els meus pares havien de trobar feina. Per sort la meva mare en va trobar però per mala sort el meu pare no.
La meva mare cobrava molt poc, els diners ens arribava per pagar el lloguer, l'aigua i el gas i molt poc per el menjar. Per estalviar jo m'havia de rentar amb la meva germana un cop a la setmana, els primers dos anys jo i ella no anavem a l'escola però el meu pare com que no tenia feina ens feia com de mestre: em va ajudar a multiplicar i a la meva germana li va ensenyar l'abecedari perquè com que no el sabia perquè havia marxat de Romania als 4 anys ella no sabia l'abecedari de Romania i va tenir que aprendre el de Català.

Quan vaig anar a l'escola, el moment que vaig entrar a la classe tenia por i vargonya, em van posaar a l'aula de acollida, és allà on vaig apendre a parlar el Català, amb la professora vaig aprendre el Català no ben bé però si parlar.

Em va costar a aprendre el camí per anar a l'escola però al final me'l vaig aprendre com ara ser tot Banyoles.
Quan el meu pare va trobar feina vaig haver anar i tornar a casa sol, fer-me el dinar.
Cada dia que anava passant jo creixia, el català el sabia cada dia més, anava fent amics etc...

diumenge, 8 de desembre del 2013

La solució del càncer

Una malaltia sense cura, amb tota aquesta tegnologia fins ara no s'havia trobat cap solució de la malaltia que tot sabem, el càncer.

Ahir el científic Josh Williard de Estats Units va arribar a Espanya, concretament a Madrid, tot dient que ell havia trobat la solució al càncer.
Ens va dir que amb quatre herbes medecinals que les hi hem d'extreure fins a l'ultima gota de suc.
Tot això ho hem de posar en una xeringa i al final ho haviem de barrejar. Tot això va se explicat per el científic Josh Williard.
Ens va dir que les quatre herbes tenien com a nom : Fitoteràpia , Harpagofit , Fumaria i salze que es troben a Xina concretament a Tòkyo.

Jo pensó que en el científic Josh Williard li hem d'agrair molt , amb aquestes quatre plantes la gent no és morira per el càncer que fins ara els metges la van anomenar la malaltia sense cura.


Marius Marin 3RB

My best friend Geany


Geany and I are friends. Geany lives in Romania near Bucarest. He lives in a big house. He don't go at school because he's older than me.


Geany is twenty years old. He have brown hair long, blue eyes, nose long and curved eyebrowns.He's quite and friendly because he likes meeting new people. Geany is very generous, although he isn't very shy and he is very active likes to go with her bike at the mountain.


Geany is very happy when he go out with friends. He likes go at the mall because he loves shopping.
At the free time he go at the mountain with their bike.
This sammer I went with him. He is a very good friend.

A childhood memory

We moving to another house in Romania, and when I went to my bedroom I saw something very strange.

There was blood on the mirror. I was very, very scarry and I went to the room where my sister was sleeping. I thought that could solve the problem. I spent all night thinking where that blood come from. First I thought the blood came from a murder because, before in that house lived criminals.
The second time. I thought that it was not blood. I taste the blood !!
It had a taste of normal blood. I had much sleep. After 15 minutes, I was asleep. When I got up the blood was no longer there, I went to parents' room and I said them all the story.

My father said that it was his blood because before dinner he has a small cut on his fingher and went to my bathroom because it was closer.

diumenge, 17 de novembre del 2013

¿Nos podemos fiar de Internet?

Para empezar yo creo que no debemos fiarnos de Internet porque no se sabe quien puede estar dentro del programa que descargamos de Internet, o si en el Facebook ese es tu verdadero amigo. Debemos tener en cuenta todo esto antes de conectaramos.

Creo que Internet se usa más para hablar con nuestros amigos, buscar información sobre algo, además tenemos diccionarios que nos pueden ayudar con los deberes o las palabras que no entendemos.

Lo malo es que la información que nos puede dar Internet puede que no sea correcta o sí, hay juegos para mayores de 18 años como el famoso San Andreas al que algunos ya se han viciado. El Facebook no tiene información correcta pero se puede comunicar con los amigos, además lo que tiene de malo es que otras personas pueden ver tus fotos, los programas de Internet pueden contener virus...

Yo pienso que debemos tener en cunta Internet, las personas que acceptamos por el Facebook, la información que nos da.