Un
país guerres, sense assassinats i amb llibertat t'ho imagines?
En
un país com aquest voldria desfer les maletes. On visc jo ara, ja em
va bé tinc llibertat, un aire pur, llocs de treball, és un lloc
tranquil.
Fa
4 o 5 anys vaig emigrar cap a Banyoles per, diversos problemes no hi
ha treball, falta de diners, no és un lloc tranquil... Peró per mi
el meu país podia tenir tants problemes com vulgués peró mai el
deixaré d'estimar perquè és el lloc on vaig nèixere, el lloc on
vaig créixer fins a uns determinats anys. Si fós per mi ara mateix
tornaria cap a Romania, però sense diners és pot viure ?
Si
va bé jo voldria treballar aquí, però mai deixaré de visitar el
meu país, ni mai oblidaré la meva llengua.
Quan
vaig venir aquí em van sorprendre algunes coses : vaig veure molts
cotxes, també vaig veure els pisos tan alts i hi havia per tot
arreu, quan vaig arribar al pís on vivia el meu pare, quan vaig
veure que teníem un pís tan gran em pensava que érem rics, peró
des de aquell moment que vaig arribar els meus pares havien de trobar
feina. Per sort la meva mare en va trobar però per mala sort el meu
pare no.
La
meva mare cobrava molt poc, els diners ens arribava per pagar el
lloguer, l'aigua i el gas i molt poc per el menjar. Per estalviar jo
m'havia de rentar amb la meva germana un cop a la setmana, els
primers dos anys jo i ella no anavem a l'escola però el meu pare com
que no tenia feina ens feia com de mestre: em va ajudar a multiplicar
i a la meva germana li va ensenyar l'abecedari perquè com que no el
sabia perquè havia marxat de Romania als 4 anys ella no sabia
l'abecedari de Romania i va tenir que aprendre el de Català.
Quan
vaig anar a l'escola, el moment que vaig entrar a la classe tenia por
i vargonya, em van posaar a l'aula de acollida, és allà on vaig
apendre a parlar el Català, amb la professora vaig aprendre el
Català no ben bé però si parlar.
Em
va costar a aprendre el camí per anar a l'escola però al final me'l
vaig aprendre com ara ser tot Banyoles.
Quan
el meu pare va trobar feina vaig haver anar i tornar a casa sol,
fer-me el dinar.
Cada
dia que anava passant jo creixia, el català el sabia cada dia més,
anava fent amics etc...
